La línia recta (1).

Calcula l'equació d'una recta que passa pels punts ( -3,2 ) i (7,11) posant-la en la forma y=mx+b , on m és el pendent i b és l'ordenada en l'origen. Dibuixa-la.

En primer lloc, calculem el pendent. Si el punt P 1 té les coordenades ( x 1 , y 1 ) i el punt P 2 té les coordenades ( x 2 , y 2 ) , sabem que el pendent és l'increment dels valors que pren la funció en eixos dos punts dividit per l'increment dels valors de la variable independent. És a dir,
m= y 2 - y 1 x 2 - x 1
Sustituint valors, tenim:
m= 11-2 7-( -3 ) = 9 10
La recta que busquem, y=mx+b( 1 ) ha de passar pels dos punts donats. Si sustituim qualsevol d'aquestos punts en l'equació (1) tindrem b , l'ordenada en l'origen.
Sustituint per exemple el punt (7,11) tenim:
11= 9 10 7+bb=11- 9 10 7= 47 10
Si en lloc de sustituir el punt ( 7,11 ) haverem sustituit el ( -3,2 ) , tindriem:
2= 9 10 ( -3 ) +b, i, per tant, tenim:
b=2- 9 10 ( -3 ) = 47 10
Aixi veiem que qualsevol d'aquestos punts serveix per a obtindre l'ordenada en l'origen.
image: 0_home_pep_vmat_linrect1_linrecta01.png
L'equació de la recta és y= 9 10 x+ 47 10
Es tracta d'una funció afí, que en el gràfic anterior notem f( x ) = 9 10 x+ 47 10 . També es pot apreciar en el gràfic que la recta que té la mateixa pendent però que passa per l'origen (la funció lineal associada) és g( x ) = 9 10 x En realitat, quan desplacem esta última 4,7 unitats cap a dalt de l'eix de les Y, obtenim la funció afí f( x ) .

Una de les formes de determinar una recta en el pla és conèixer dos punts distints d'ella. Amb aquesta informació es pot coneixer el pendent i la ordenada en l'origen, és a dir, la distància entre el punt en el qual la recta talla l'eix de les Y, i l'origen, (0,0). Determineu m i b ( m pendent, b ordenada en l'origen) en les rectes que passen pels punts:
  1. (2,1) i (3,4)
  2. (1,-1) i (4,1)
  3. (3,-3) i (-1,2)
  4. (5,1) i (1,-5)
Recíprocament, una recta queda determinada si coneixem el pendent m i la ordenada en l'origen b, i podem obtindre dos punts arbitraris d'ella. Un d'ells pot ser el punt ( 0,b ) .
Obtindre dos punts qualsevol de les següents rectes:
  1. y=x+1
  2. y=-x+5
  3. y=2x-8
  4. y=3x-1
Quan m=0, la recta és paral.lela a l'eix de les X . L'equació y=mx+b queda reduida a y=b. Dibuixar les rectes següents:
  1. y=5
  2. y=-3
  3. y=0
En les tres rectes anteriors la coordenada y es manté constant, en el primer cas en 5, en el segon en -3 i, en el tercer cas, la recta coincideix en l'eix de les X.
Finalment, en l'equació de la recta y=mx podem considerar el cas que m es faça molt gran. Dividint els dos membres de l'equació per m, tenim: y m = m m x . A mesura que el valor absolut de m vaja augmentant, el valor y m anirá fent-se més i més xicotet (augmenta el denominador de la fracció) fins que el seu valor es reduisca tant que la part esquerra de l'equació valga 0, és a dir y m =0 . En quan a la part dreta de l'equació, m m x=x , ja que encara que m siga molt gran, al dividir m per m resulta 1.
Així tenim que l'equació del eix de les Y és x=0.
Qualsevol recta paral.lela a l'eix de les Y té d'equació x=k , on k és qualsevol valor real. Per exemple l'equació de la recta x=-2 representa una recta que conté tots els punts ( -2,y ) , per exemple ( -2,-5 ) ,( -2,7 ) , etc.